9è Rally Lloret de Mar

L'escuderia V-line Org. va organitzar el passat 4 i 5 de febrer, la novena edició del Ral·li Lloret de Mar, prova inaugural del calendari de competicions del nostre país. Un tret afegit al valor turístic de la costa loretenca, ia la tradició i espectacularitat del recorregut, que defineix el Ral·li Lloret de Mar com l'escenari perfecte perquè els equips nacionals, i també un ventall cada cop més considerable de participants estrangers, estrenin la temporada a les carreteres gironines.

Les mateixes que protagonitzaran el recorregut de la tercera edició organitzada de manera consecutiva per V-Line Org., dividit novament en dues etapes (divendres i dissabte) amb una ordenació de trams a la inversa respecte a l'esquema pel qual es va regir la carrera el passat mes de febrer, per millorar la logística i seguretat de l'esdeveniment.

La Pujada Els Àngels, Sta. Pellaia i Canyet conformaran el bucle a doble passada amb què començarà la competició, la tarda del 4 de febrer. L'acció es focalitzarà l'endemà als traçats igualment pintorescos i significatius de Tossa-St. Grau, Cladells i Osor, que totalitzen un itinerari de 12 trams i 148,86 quilòmetres cronometrats.

Tot i això, a penes 72h prèvies a prendre la sortida, ja vam tenir el primer contra temps; i què contra

temps! Dimecres a la tarda, rebem una trucada del nostre copilot Luka Larrosa informant-nos que havia donat positiu a Covid-19. El disgust va ser majúscul i la frustració per no poder ser present a la primera prova de l'any i després d'una pretemporada preparant novetats, va ser un disgust difícil de pair. La preocupació era màxima però diverses trucades i gestions després, Luka havia trobat substitut; un recanvi molt conegut a l'equip, que ja ens havia acompanyat en el passat, de total confiança i que no va dubtar a desplaçar-se des d'Extremadura on era en aquell moment: Sergio Ramírez. Va volar dijous al migdia fins a l'aeroport de Barcelona El Prat, ia la nit ja es va reunir amb tot l'equip.

La prudència o les ganes de tornar a córrer van voler que per a aquest any també disputarem el shakedown de divendres al matí, per la qual cosa vam tenir una mini sessió d'adaptació: al cotxe (Sergio no havia pujat en aquesta unitat) ia les notes ( que des de la temporada 2021 són noves).

Amb aquesta situació, va arrencar el ral·li a la tarda, disputant-se 3 trams a doble passada. La nit, la manca d'adaptació i la competitivitat i el ritme dels nostres rivals, van fer que acabéssim el dia en 18a posició; sincerament lluny de l'objectiu marcat però contents perquè vèiem que a poc a poc vam progressar i pensant que dissabte (ja de dia) seríem més ràpids.

I així va ser. Ja després del TC7, primera especial de l'etapa de dissabte, les sensacions van ser unes altres, on malgrat muntar uns pneumàtics excessivament tous per a aquesta especial (encara que sí necessaris per a les següents), vam poder gaudir del cotxe, la carretera i l'afició que gràcies al bon clima, s'acumulava a les cunetes. Acabem aquesta secció en 16a posició. Premem i augmentem el ritme durant els 3 següents i últims trams de la prova, però no va ser suficient per assolir Sola-Izquierdo (Subaru Impreza) per la qual cosa se'ns va escapar la possibilitat de tancar el top15.

Ens portem novament un gran record d'aquesta prova que conjuga un itinerari mundialista, una gran organització i que cada cop és més atractiva per a l'afició, així com també per a equips estrangers. Ens veurem l'any vinent!